Durant els treballs de camp per dur a terme l’atles d’amfibis i rèptils, intentarem mantenir uns protocols molt estrictes de bioseguretat.

Per qui no ho conegui, aquests dos grups es veuen molt afectats per les malalties emergents, provinents majoritàriament del comerç descontrolat de fauna així com de l’alliberament d’espècies exòtiques.

Aquestes malalties poden arribar a causar una mortalitat molt elevada, afectant especialment a algunes espècies més susceptibles. A tall d’exemple, en alguns països del centre d’Europa es va arribar a quasi l’extinció d’una espècie com la salamandra (Salamandra salamandra), molt comuna a les nostres contrades.

Però això no ha quedat allà, al Montnegre també s’han detectat brots d’aquesta malaltia (en podeu llegir més en aquest enllaç).

Amb tot això, hem decidit minimitzar el risc de ser un vector d’aquestes malalties, ja que durant els mostrejos es poden visitar diversos punts i transportar els patògens d’un punt a l’altre.

Per fer-ho, seguirem amb la màxima rigorositat possible el que es descriu al Manual de bones pràctiques en les activitats educatives de descoberta, un protocol elaborat en el projecte Life Tritó Montnsey, de caràcter divulgatiu, que explica les malalties infeccioses i els millors mètodes per prevenir-les.

Com veieu, cuidar de la natura també requereix prestar atenció a les petites coses.