Si bé la novetat un mes després de l’inici de l’Atles era una jornada de pluja, encara patíem perquè el final d’hivern fos molt sec, i deixés l’èxit reproductiu dels amfibis lligat a una bona primavera. Per sort, la combinació entre unes condicions favorables i l’arribada del temporal Cèlia, van permetre sumar alguns litres ben distribuïts al llarg de tota la conca que, de retruc, van fer renàixer a la Tordera.

 Durant aquest segon mes hem seguit sumant observacions per l’atles, i els amfibis han tornat a ser els protagonistes. Ara ja estan arribant al seu màxim d’activitat, que culminarà durant el mes d’abril, ben entrada la primavera. Al llarg d’aquest mes, també es començaran a activar els rèptils, que ja s’han deixat veure amb més freqüència.

Un altre dels aspectes que també estem valorant en la realització de l’atles, són les diferents problemàtiques que detectem segons la zona d’estudi, que en un futur ens haurien de permetre proposar mesures de conservació per l’herpetofauna. Ara com ara, hem considerat la freqüentació humana i la fragmentació de l’hàbitat com els riscos prioritaris en l’àmbit d’estudi, seguit de prop per les captacions d’aigua i les mascotes deslligades.

Seguim treballant per aquest grup (els amfibis i els rèptils) tant important, en risc, i moltes vegades desconegut. Esperem amb ganes l’arribada de les temperatures suaus per tenir les màximes abundàncies de l’any. I que continuï plovent tota la primavera!