Divulgació GT Manifest de la Tordera Social

El meandre de Can Gelmar, o com funciona la Tordera

En ocasió del segon aniversari de la tempesta Glòria, hem organitzat a través del Grup de Treball del Manifest de la Tordera, una sortida per a conèixer millor el funcionament hidrològic del riu Tordera. I el lloc triat ha estat el meandre de Can Gelmar.

El geomorfologia de la Tordera presenta un seguit de particularitats que el fan molt especial i difícilment comparable a la major part de rius del nostre entorn proper, però també del conjunt del planeta. Aquest fet comporta un cúmul de malentesos i interpretacions equivocades que no ajuden a la gestió hidrològica del riu, però tampoc a la gestió dels ecosistemes que hi són associats.

El primer element que cal tenir en compte és que el seu règim fluvial és de fort caràcter torrencial, amb períodes d’estiatge i grans avingudes sobtades i de curta durada però recurrents al llarg de la història. Tanmateix, el primer tòpic que cal trencar és el de l’escassa precipitació com a principal causa de manca de cabal al riu. Són les extraccions de l’aqüífer de la Tordera les que determinen i han fet baixar notablement el nivell del cabal superficial mitjà del riu entre crescudes, i són les precipitacions a la conca les que determinen les puntes de crescudes sense possibilitat de regular mitjançant embassaments o rescloses, inexistents en aquest riu.

Un segon element particular de la Torera són els materials que en conformen la llera. Atesa la composició majoritàriament granítica dels massissos que configuren la conca (Montnegre, Montseny, Guilleries, Cadiretes), els sediments que arrossega l’aigua són sorres gruixudes i còdols, de diàmetre considerable (amb un contingut de llims i argiles mínim). Això provoca d’una banda que els materials siguin més difícils de mobilitzar amb cabals reduïts, i que s’acumulin en dipòsits de sorra a l’espera de les avingudes més importants. I d’altra banda, la porositat esdevé a molt important, permetent el filtratge de l’aigua cap a l’aqüífer, el nivell del qual determina la resposta del riu davant de les avingudes.

Aquestes característiques fan que la Tordera sigui un riu
– anastomosat (trenat sobre els seus propis sediments, amb diversos canals separats per illes sorrenques que actuen com a petites barres);
– amb terrasses fluvials a diferents nivells de crescudes;
– amb superfícies de laminació importants (el pla de Can Gelmar n’és una, com el Pla de Can Simó, o el Pla de la Júlia, etc);
– amb vegetació de ribera arbustiva i d’entitat restringida als espais menys o gens afectats pel caràcter torrencial;
– amb tolls aïllats del curs principal i petites gorges soscavades al llit sorrenc on es concentren les espècies aquàtiques;
– amb talussos fluvials on l’erosió lateral del riu es conserva, element imprescindible per a la nidificació de moltes aus;
– i també, amb motes artificials per a intentar de contenir les avingudes menys importants, però més freqüents.

D’altra banda, és un riu que des de fa segles ha estat alterat per part de la població que hi viu, però en especial a partir de mitjans del segle passat, essent actualment un riu molt estrenyint amb motes que han causat un enfonsament mitjà de la llera d’aproximadament metre i mig als trams que transcorren sobre terrenys sorrencs (mitjana i baixa Tordera) que afecta tant a la capacitat de l’aqüífer com a la resposta de les crescudes en cas de grans precipitacions.

A tocar de Can Gelmar, hi vam poder veure la captació d’aigua que feia funcionar el molí de la Júlia, gairebé dos metres per sobre del nivell actual del corrent d’aigua, prova que no fa tant, la llera del riu es trobava molt més elevada.

Totes aquestes característiques són ben visibles al meandre de Can Gelmar. Un espai molt interessant des del punt de vista hidro-geomorfològic, que combinat amb el seu aïllament i escassa freqüentació, amaga una gran riquesa biològica que cal preservar.

Vine a descobrir el meandre de Can Gelmar. 22/01/2022

Sortida a Can Gelmar 22/01/2022 (Foto: Jordi Torallas)
Sortida a Can Gelmar 22/01/2022 (Foto: Jordi Torallas)
Captació del molí de la Júlia, al meandre de Can Gelmar (Foto: Susana Cobos)
Captació del molí de la Júlia, al meandre de Can Gelmar (Foto: Susana Cobos)